Buscam culpables

Un llibre molt interessant i molt real, com la vida mateixa. 

El recoman a tothom, especialment als ensenyants. Això de donar la culpa a l'anterior se sent sovint i ho hauríem de reflexionar. Per ventura val la pena fer-nos un estudi intern i observar el nostre gep, abans de criticar el dels altres.

pg 158

Sí, de tant escoltar el brunzir del nostre rusc pedagògic, quan ens desanimem, la nostra passió ens porta, d'entrada, a buscar culpables. El sistema educatiu, a més, sembla que estigui estructurat perquè tothom hi pugui trobar còmodament el seu.

- Al parvulari no els han ensenyat a estar?, demana el mestre davant d'uns nens agitats com boles de flipper.

- Què van fotre a primària?, renega el professor de secundària quan acull uns alumnes que considera analfabets.

- Algú em pot explicar què han fet fins ara?, es queiza el professor de batxillerat davant la propensió dels seus alumnes a expressar-se sense vocabulari.

- Segur que han aprovat el batxillerat?, s'interroga el professor universitari quan llegeix el primer feix d'exercicis.

- Què carall hi foteu a la universitat?, bramula l'industrial davant els seus nous empleats.

- La universitat forma exactament allò que desitja el sistema, respon el jove empleat, que no és gens ximple: esclaus incults i clients cecs! Les grans escoles us fabriquen encarregats -perdó, "executius"-, i els accionistes van munyint la vaca dels dividents.

- Fracàs de la família, deplora el Ministeri d'Educació.

- L'escola ja no és allò que era, es plany la família.

...