ONA
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació. Mostrar tots els missatges
17 de jul. 2013
28 de maig 2013
XVI PREMIS DE MAIG. OCB DELEGACIÓ D'INCA
Premi Berenguer d'Anoia destinat a premiar persones o entitats que han contribuït a la dinamització sociocultural de la ciutat d'Inca
EL POETA DEL MES
Si
bé és veritat que la iniciativa va ser meva, també ho és que des
de la proposta vaig comptar amb el suport de l'equip directiu i
l'ajuda d'altres professors com n'Àngela Martí, en Pere Rayó,
n'Antònia Vallespir, na Magdalena Aguiló, en Rafel Crespí i altres
que feien hores a la biblioteca. Després d'uns anys l'activitat va
agafar més i més embrenzida i ja es necessitaven persones, tan
esbojarrades com jo, que hi posassin el cor i l'ànima, també just
demanar-ho varen sortir aquestes persones, na Malén Cirer i na
Catalina Massutí, que ara, després d'anar-me'n del centre continuen
amb la tasca. Sí, jo ho vaig començar i sí, elles ho continuen.
Allò
que és important és obrir el camí i no tancar la porta. Els
alumnes són els artistes, són els que fan el centre, són els que
han donat vida a la biblioteca i els que han posat veu i música al
poeta del mes, ara bé, per mostrar el que saben fer i deixar-nos
gaudir del seu art necessiten un lloc i un temps, això és el que
els hem proporcionat amb aquesta activitat.
Avui
estic molt contenta de rebre, junt amb les meves companyes, aquest
guardó, perquè guanyar sempre fa riure, però també perquè s'han
complit els dos grans objectius que teníem quan vàrem començar el
projecte:
Un
era obrir un camí per gaudir de la poesia i de la música. La poesia
necessita un espai fora de la part acadèmica, un espai lúdic, sense
obligacions ni qualificacions. La poesia alimenta l'ànima i
l'esperit i s'ha de treure i sentir; i la música, que es pot dir de
la música, la música és vida. Per això jo crec que aquesta
activitat no ha deixat indiferent a cap dels alumnes, professors i
poetes que han passat per la biblioteca a recitar, tocar un
instrumente o escoltar, de fet els alumnes se'n van a la universitat
i segueixen participant del poeta del mes. Dins la nostra ment sempre
hi haurà algun moment emotiu dels 25 minuts de recitals a l'hora de
l'esplai a la biblioteca, i dels Sants Jordis a la Fundació El
Convent, finss ara, perquè sa capella ja queda petita, al darrer
Sant Jordi ja s'ha omplit aquest espai.
El
camí s'ha obert i segueix obert, per tant s'ha complit l'objectiu.
L'altre
gran objectiu era seguir treballant per la normalització de la
llengua catalana, l'IES Berenguer d'Anoia va ser un dels primers
centres que va fer l'ensenyament en català, quan encara s'havia de
demanar permís per fer-fo, aquesta activitat segueix la mateixa
finalitat, llegir, parlar, recitar, gaudir, emocionar i estimar en
català, usar la nostra llengua a dins i fora del centre, treure el
català en versos i partitures.
Avui
l'OCB ens dóna un premi, per tant això em diu que el segon
objectiu també s'ha complit, hem posat el nostre granet d'arena
impulsant el català.
No
em queda més que donar milions de gràcies a l'OCB per aquest
reconeixement.
I
per acabar, com que malauradament la nostra llengua està molt i molt
malmesa, i l'ensenyament molt i molt malparat, m'agradaria llegir un
petit poema de Miquel Martí i Pol
No
demano gran cosa:
poder
parlar sense estrafer la veu,
caminar
sense croses,
fer
l'amor sense haver de demanar permisos,
escriure
en un paper sense pautes.
O
bé, si sembla massa:
escriure
sense haver d'estrafer la veu,
caminarr
sense pautes,
parlar
sense haver de demanar permisos,
fer
l'amor sense crosses.
O
bé, si sembla massa:
fer
l'amor sense haver d'estrafer la veu,
escriure
sense cosses,
caminar
sense haver de demanar permisos,
poder
parlar sense pautes.
O
bé, si sembla massa...
Miquel
Martí i Pol
21 de març 2013
13 de març 2013
26 de des. 2012
La educación prohibida
Molt interessant. Hauríem d'obrir ben oberts els ulls i les orelles i escoltar amb atenció allò que ens volen dir els alumnes.
http://youtu.be/-1Y9OqSJKCc
http://youtu.be/-1Y9OqSJKCc
17 de des. 2012
Lo pi de Formentor
IES Berenguer d'Anoia
7 de des. 2012
4 de des. 2012
21 de set. 2012
14 de set. 2012
30 d’ag. 2012
16 de gen. 2012
Campanades a mort
http://www.youtube.com/watch?v=Dz5cVlXcgYc&sns=fb
Canción "Campanades a Morts" de Lluís Llach interpretada per l'Orquestra Simfònica de Gasteiz i l'Orfeó Donostiarra en commemoració dels 30 anys dels fets de Gasteiz.
Canción "Campanades a Morts" de Lluís Llach interpretada per l'Orquestra Simfònica de Gasteiz i l'Orfeó Donostiarra en commemoració dels 30 anys dels fets de Gasteiz.
24 de des. 2011
25 d’oct. 2011
18 de set. 2011
Buscam culpables
Un llibre molt interessant i molt real, com la vida mateixa.
El recoman a tothom, especialment als ensenyants. Això de donar la culpa a l'anterior se sent sovint i ho hauríem de reflexionar. Per ventura val la pena fer-nos un estudi intern i observar el nostre gep, abans de criticar el dels altres.
pg 158
Sí, de tant escoltar el brunzir del nostre rusc pedagògic, quan ens desanimem, la nostra passió ens porta, d'entrada, a buscar culpables. El sistema educatiu, a més, sembla que estigui estructurat perquè tothom hi pugui trobar còmodament el seu.
- Al parvulari no els han ensenyat a estar?, demana el mestre davant d'uns nens agitats com boles de flipper.
- Què van fotre a primària?, renega el professor de secundària quan acull uns alumnes que considera analfabets.
- Algú em pot explicar què han fet fins ara?, es queiza el professor de batxillerat davant la propensió dels seus alumnes a expressar-se sense vocabulari.
- Segur que han aprovat el batxillerat?, s'interroga el professor universitari quan llegeix el primer feix d'exercicis.
- Què carall hi foteu a la universitat?, bramula l'industrial davant els seus nous empleats.
- La universitat forma exactament allò que desitja el sistema, respon el jove empleat, que no és gens ximple: esclaus incults i clients cecs! Les grans escoles us fabriquen encarregats -perdó, "executius"-, i els accionistes van munyint la vaca dels dividents.
- Fracàs de la família, deplora el Ministeri d'Educació.
- L'escola ja no és allò que era, es plany la família.
...
11 de set. 2011
Mal d'escola
Un petit video amb imatges, petits textos i una cançó que, per ventura, ens ajudarà a començar, o no, però la intenció és bona i l'objectiu, reflexionar.
Que passem un bon curs!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)