ONA

XVI PREMIS DE MAIG. OCB DELEGACIÓ D'INCA

Premi Berenguer d'Anoia destinat a premiar persones o entitats que han contribuït a la dinamització sociocultural de la ciutat d'Inca

EL POETA DEL MES

Si bé és veritat que la iniciativa va ser meva, també ho és que des de la proposta vaig comptar amb el suport de l'equip directiu i l'ajuda d'altres professors com n'Àngela Martí, en Pere Rayó, n'Antònia Vallespir, na Magdalena Aguiló, en Rafel Crespí i altres que feien hores a la biblioteca. Després d'uns anys l'activitat va agafar més i més embrenzida i ja es necessitaven persones, tan esbojarrades com jo, que hi posassin el cor i l'ànima, també just demanar-ho varen sortir aquestes persones, na Malén Cirer i na Catalina Massutí, que ara, després d'anar-me'n del centre continuen amb la tasca. Sí, jo ho vaig començar i sí, elles ho continuen.

Allò que és important és obrir el camí i no tancar la porta. Els alumnes són els artistes, són els que fan el centre, són els que han donat vida a la biblioteca i els que han posat veu i música al poeta del mes, ara bé, per mostrar el que saben fer i deixar-nos gaudir del seu art necessiten un lloc i un temps, això és el que els hem proporcionat amb aquesta activitat.

Avui estic molt contenta de rebre, junt amb les meves companyes, aquest guardó, perquè guanyar sempre fa riure, però també perquè s'han complit els dos grans objectius que teníem quan vàrem començar el projecte:

Un era obrir un camí per gaudir de la poesia i de la música. La poesia necessita un espai fora de la part acadèmica, un espai lúdic, sense obligacions ni qualificacions. La poesia alimenta l'ànima i l'esperit i s'ha de treure i sentir; i la música, que es pot dir de la música, la música és vida. Per això jo crec que aquesta activitat no ha deixat indiferent a cap dels alumnes, professors i poetes que han passat per la biblioteca a recitar, tocar un instrumente o escoltar, de fet els alumnes se'n van a la universitat i segueixen participant del poeta del mes. Dins la nostra ment sempre hi haurà algun moment emotiu dels 25 minuts de recitals a l'hora de l'esplai a la biblioteca, i dels Sants Jordis a la Fundació El Convent, finss ara, perquè sa capella ja queda petita, al darrer Sant Jordi ja s'ha omplit aquest espai.

El camí s'ha obert i segueix obert, per tant s'ha complit l'objectiu.

L'altre gran objectiu era seguir treballant per la normalització de la llengua catalana, l'IES Berenguer d'Anoia va ser un dels primers centres que va fer l'ensenyament en català, quan encara s'havia de demanar permís per fer-fo, aquesta activitat segueix la mateixa finalitat, llegir, parlar, recitar, gaudir, emocionar i estimar en català, usar la nostra llengua a dins i fora del centre, treure el català en versos i partitures.

Avui l'OCB ens dóna un premi, per tant això em diu que el segon objectiu també s'ha complit, hem posat el nostre granet d'arena impulsant el català.

No em queda més que donar milions de gràcies a l'OCB per aquest reconeixement.

I per acabar, com que malauradament la nostra llengua està molt i molt malmesa, i l'ensenyament molt i molt malparat, m'agradaria llegir un petit poema de Miquel Martí i Pol

No demano gran cosa:

poder parlar sense estrafer la veu,

caminar sense croses,

fer l'amor sense haver de demanar permisos,

escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:

escriure sense haver d'estrafer la veu,

caminarr sense pautes,

parlar sense haver de demanar permisos,

fer l'amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:

fer l'amor sense haver d'estrafer la veu,

escriure sense cosses,

caminar sense haver de demanar permisos,

poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa...

Miquel Martí i Pol